Grup ha sigut un pilar fonamental a la meva vida. Sense vosaltres, estic segura que seria una persona completament diferent.
Vaig començar sent una persona sense cap tipus d’autoconeixement ni respecte cap a mi mateixa: una persona perdudíssima, convençuda de que era una mena d’ésser incomprès, el problema sempre era jo. Amb por de descontrolar-me i generar por als demés si mostrava les meves emocions.
Grup va ser totalment una coincidència: al principi, no veia que tingués cap problema a solucionar. Sempre seria així i jo no encaixaria en tot això, perquè JO era el problema.
Amb grup he vist que no sóc ni de bon tros perfecta: tot i tancar aquesta etapa, encara em queda molt per aprendre de mi, dels altres i de créixer com a persona. Una de les coses que em costen més és deixar anar i tancar etapes. Heu format part de la meva vida tant de temps que em semblava impensable deixar un grup en el qual pertanyo i hi pertanyia, però ara us toca a vosaltres seguir i a mi em toca tirar cap un altre camí.
A totes us he conegut des del principi del vostre procés a grup, però amb tu, Júlia, el vam començar, aproximadament, en el mateix moment. Desitjo que puguis acabar de veure les amistats com a coses úniques, sense haver-les d’encasellar en res. Tu ets única i com a tal, no encaixaràs perfectament en tot: ja valores els conflictes i t’enfrontes a ells, et permeten l’espai per construïr les relacions tenint en compte les necessitats de cadascú, amb les vostres diferències. Estic molt orgullosa de tu.
Gràcies a totes per aquest temps, i a tu, Vera, que m’has acompanyat i m’has donat una empemta quan ho necessitava, i protecció i seguretat quan em sentia més insegura, calma quan em feia por de mi mateixa, etc. Portes un grup increïble, que és -i serà per sempre- essencial per nosaltres: sense ell no seria on sóc ara i, per això, me l’enduc amb mi, vagi on vagi.
Gràcies, noies <3